Assumiràs la veu d’un poble

ASSUMIRÀS la veu d’un poble
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols, 5
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents, 10
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble. 15
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci. 20
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt, 25
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula 30
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble. 35
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble. 40
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Llibre de meravelles.

Vida i obra

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924- Valencia 1993) és considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània. De jove, va treballar de forner, com son pare; desrprés, d’orfebre i de mecanògraf. Més tard, estudià periodisme a Madrid i el 1949 començà la seua carrera professional com a periodista del diari Las Provincias, del qual fou redactor fins al 1978. La seua vocació poètica es posà de manifest des dels inicis de la seua formació.

Home d’una formació literària amplíssima, amic d’intel·lectuals de la talla de Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner, va contribuir a recuperar i dignificar l’ús de la nostra llengua. El 1953 va publicar el primer dels més de cent poemaris que escrigué, Ciutat a cau d’orella. La desesperació per la mort de la seua filla al cap de pocs mesos de nàixer el dugué a escriure La nit. Després va publicar obres com Donzell amarg i L’amant de tota la vida. Però l’eclosió de la seua obra es va produir a partir de 1970, quan va veure la llum la major part dels seus poemaris, entre els quals destaquen La clau que obri tots els panys, Horacianes, Hotel París i Llibre de meravelles, la seua obra més popular.

Els temes més freqüents en la poètica d’Estellés són el sofriment, la fam i la misèria de la postguerra, la mort (de familiars i de les víctimes de la guerra), l’amor, l’erotisme i el sexe viscut d’amagat, la realitat de la vida quotidiana, amb les seues misèries i les seues xicotetes grandeses, i la identitat cultural del poble; tot mirat des de diferents punts de vista: la ironia, el compromís, la denúncia social…
Dies després de la mort del dictador Franco (1975), començà a escriure el monumental Mural del País Valencià, que consta de seixanta llibres, en el qual dugué a terme el projecte d’enaltir els pobles, la història, la geografia i la vida dels valencians.

Els versos d’Estellés són apassiomats i rotunds, i incorporen la llengua utilitzada per la gent del carrer i formes poc habituals en la poesia de tradició culta. Tot i això, la seua poesia conté recursos clàssics, com la preocupació per la forma d’exposició, la disciplina mètrica, l’ús del record com a element poetitzador i les referències als nostres autors del segle XV.

Activitats

1. Quin tipus de relació mantenen els dos protagonistes del poema “Sonata d’Isabel?

2. Com caracteritzaríeu els personatges a partir de la informació que ens dóna el poema?

3. Com definiríeu el tipus d’amor que apareix en aquest poema? Es tracta d’un amor compartit? És un sentiment agradable o desagradable? Raoneu la vostra resposta.